Desgracia en el poble
El passat diumenge, en ma casa, estava estudiant amb ma mare i mon pare. De sobte mon pare ens va dir que ens aguaitàrem a la finestra perquè es veia en la casa del costat a muntó de fum. Ens vàrem quedar molt estranyats i decidirem baixar al carrer per vore millor el que pasava. Quan arribàrem baix poguèrem observar com la casa de la finca del costat estava cremant-se.
Ens va donar a muntó de llàstima perquè eixa casa ens agradava molt. Vivia una família molt coneguda i estimada per tot el poble. Jo em passava totes les vesprades allí, per això me'n recorde de com era. Era xicoteta però acollidora. Es distribuïa de la següent manera: només entraves per la porta et trobaves amb el rebedor, on hi havia un espill i una taula per a deixar les claus. Després anaves pel corredor on estaven les tres habitacions i al final arribaves a la cuina. Per últim cap a l'altra part del corredor estava el menjador.
En el carrer hi havia molta gent mirant, molt tristos, com cada vegada eixia més fum de la casa i com els bombers no podien fer res per a salvar-la. Va ser una vesprada molt llarga i trista.
