Obra de teatre amb el meu equip!!

Bon dia bloguers i blogueres. Hui vos vaig a contar una nova experiència per a mi. La veritat és que al principi pensava que anava a ser molt difícil a l'hora de represantar-ho o de aprendre el guió de memòria... Us parle de la representació d'un dels esquetxos de Spot. Al final tots el meus pors van desaparèixer.

El dia 28 d'abril varem representar l'esquetx 14 anomenat Pascual ¡Vive la vita! del llibre Spot . Primer ens varem repartir els personatges i el ferem de la següent manera: a Alberto li tocà ser Esther; a Javi, la Xica; Mario va fer de Pacual i jo vaig fer de Ramon. L'esquetx tractava d'una parella d'amics (Ramon i Pascual), que estaven parlant i Pascual li contà al seu amic que anava a morir-se. Ramon es quedà prou trist. Pascual li demanà si podia confesar-li els seus sentiments a Esther, la dona de Ramon. Aquest en un primer moment li va dir que no, però al final acceptà. Pascual li diu el que sent per Esther i li demana fer l'amor. Esther es nega en un principi però després, amb el consentiment de Ramon, fan l'amor. Per últim, Pascual mor, Esther refà la seua vida com a monitora de surf i Ramon se'n va amb la Xica que passà per allí.

Em va agradar a muntò fer aquesta activitat de clase. Com jo era un xic em vaig disfressar com tal i tots començaren a riure's. La veritat és que el ferem molt bé. Era molt graciós i la gent es va riure prou perquè Pascual i Esther, havien de fer l'amor i Mario i Alberto van ser molt graciosos alhora de representa-ho.

Doncs bé, això és tot. Espere que us agrade i si vegeu el video reirvos el que vulgueu. Fins promte.

Representació d'Spot

Bon dia, sóc Javi un alumne de 3r B de l'institut IES Riu Túria de Quart de Poblet, l'altre dia, justament el dimecres 28 d'abril, vam fer una representació sobre el llibre d’Spot, què són diferents esquetxos, i nosaltres, el grup 4, Yosely, Mario, Parra i jo vam fer l'esquetx número 14.

El vam fer a l'aula d'usos múltiples de l'institut IES Riu Túria, situada al segon edifici, baix de tot al davant d'una de les aules de Tecnologia.

El llibre d'Spot, va ser 'l'elegit' per fer la representació perquè el professor, en aquest cas, Vicent, pensava què era un llibre interessant i divertit que es podia representar d'una forma divertida i agradable per a la gent, tant per al qual la anava a veure que per al qual el representava.

En el meu grup els personatges ens els repartim de la següent manera, Mario era Pascual, Parra era Esther, Yosely era Ramon i jo vaig fer de Xica, el meu personatge era molt curt de llegar, tot sol deia 2 frases en anglès cantant. Per a mi el personatge més bo i divertit era Pascual i Esther, perquè feien l'amor d'una manera molt rara, segons vam poder interpretar nosaltres, el més segur que a la realitat sigui més entretingut.

Per a mi ho vam fer prou bé en tots els aspectes, vam interpretar bastant bé els diferents personatges i tot allò que comptava per a la nota.Ha estat una cosa que m'agradaria tornar a fer la veritat.

https://www.youtube.com/watch?v=FdL0SicyNOg

REPRSENTACIÓ DE SPOT

La semana pasada van fer la expoció de Spot del esquetx que se anomenava ``VAMOS A LA CAMA QUE HAY QUE DESCANSAR´´

Jo el vaig fer amb Aleix, Claudia, Mar . Mar era la germana que s'anomena lorena , Claudia era la mare i Aleix era el home dolent i jo vaig fer de germa de lorena. L'home dolent no el deixava dormir perque ell le espantava i no podia dormir, Lorena va a cridar a sa mare per a que espantara al home dolent i va dir que te als teletubbies, als playmobils i la barbie karateca que si apareguera la defensaria, Lorena li va dir que la barbie a soles era una nina, lorena va dir que si le hubiera comprat l'accion man guerrillero, la mare li va dir que al dia segunt sel compraria la mare va dir que no ets Lorena era el seu germa i jo vaig dir que a mi no hem visitava el home dolent jo tenia una guitarra electrica que encara es pitjor au a dormir. Lorena va a cridar altra vegada a la mare per a que el espantara pero el home dolent al final diu que es el monstre del anunci de la valeraina pero la mare deia que era una panderola i al final si que era una panderola.

BORJA GIL FITA

Home invisible

Hem anat a vore l'obra de teatre Home invisible, molts vos preguntareu: Per qué invible si a penes ix?Un home invisible a l'obra de teatre?Bé, jo també aig eixir de l'obra de teatre sense tindre ni mica d'idea de perqué té eixe títol.

Vos  vaig a explicar un poquet la história d'aquesta obra. Hi havía un profesor anomenat Moriati que li demaná la tarea d'aconseguir la fòrmula de la invisibilitat al doctor. Aquest li la va pedir a Griffin, que era també un científic.. El problema era que Griffin havia fet unes proves amb el seu cos per a comprobar que la invisiblitat funcionava i va demostrar que sí. Glòria, la dona de Griffin, li va demanar ajuda a Serlock Holmes i Watson. Aquestos trobaren a Griffin però, com era invisible, Glòria també es va fer invisible i es va quedar amb ell.

L'obra m'ha paregut que está bé , i m'ha asabentat per fer la nostra representació sobre el llibre d'spot que espere i desitge que tot ens isa bé.

http://www.dival.es/sala-prensa/content/el-escalante-sube-el-genero-fantastico-las-tablas-con-l-home-invisible

Anem al teatre

Aquest article s'anomena "Anem al teatre" però...per anar al teatre cal fer unes tasques avans.

Tots els dijous a classe féiem la lectura de 'Spot' de genere teatral.

Al finalitzar la lectura vàrem començar a informarnos sobre l'obra de teatre "L'home invisible". Que aniríem a vore uns dies després.

Ens informàrem sobre l'argument,el teatre...

Quan arribà el dia del teatre agafàrem l'autobús i arribàrem a Valencia. Anàrem caminant fins al teatre "Sala Escalante"

Les dos classes que anàrem, ens sentaren en els seients.

Tots nosaltres prestàrem la nostra atenció a un home que passetjava per l'escenari. De sobte totes les llums s'apagaren i començà el teatre...Amb una fira i una revolució a continuació. L'obra tractava d'un home que volia aconseguír la fòrmula de la invisibilitat, però amb aixó va tindre molts conflictes i persecuccións.

Finalment la dona del cientific, en un acte d'amor, es va fer invisible per a ser feliços els dos junts.

i finalment a l'arribar a classe cada un vam donar la nostra opinió del teatre.

 La meua va ser:l'obra m'ha agradat però el principi em va costar d'entendre.

UN DIA AL TEATRE

5 de març de 2014

Bon dia diari, hui m'he alçat a les 7:15 del matí. M'he posat els meus pantalons preferits i damunt una dessuadora roja i blanca. Després he anat a desdejunar i m'he anat a l'institut.

Una vegada vaig arribar, vaig anar a classe de música. A continuació la meua classe se n'anarem a València a vore una obra de teatre en la Sala Escalante. Una vegada allí ens asseguèrem i començàrem a vore L'home invisible. Començà amb el professor Moriarti que li encomenà la tarea d'aconseguir la fòrmula de la invisibilitat al doctor Moreau. Aquest li la va pedir a Griffin, que era també un científic. Però no li la va donar i se'n va fugar. El problema era que Griffin havia fet unes proves amb el seu cos per a comprobar que la fòrmula de la invisiblitat funcionava i va vore que sí. Glòria, la novia de Griffin, li va demanar ajuda a Serlock Holmes i Watson. Aquestos trobaren a Griffin però, com era invisible, Glòria també es va fer invisible per quedar-se amb ell.

Em va agradar molt aquesta obra perquè va ser la primera que vaig vore en valencià. A més, va estar molt divertida perquè tenia acció i molt d'humor. Hem anat al teatre perquè estem estudiant aquest gènere, els efectes, el decorat, els personatges etc.

Aquest dia ha sigut molt entretingut i m'ho he passat molt bé amb els meus companys de classe. Espere anar una altra vegada a vore una obra tan bona.

Desgracia en el poble 

El passat diumenge, en ma casa, estava estudiant amb ma mare i mon pare. De sobte mon pare ens va dir que ens aguaitàrem a la finestra perquè es veia en la casa del costat a muntó de fum. Ens vàrem quedar molt estranyats i decidirem baixar al carrer per vore millor el que pasava. Quan arribàrem baix poguèrem observar com la casa de la finca del costat estava cremant-se.

Ens va donar a muntó de llàstima perquè eixa casa ens agradava molt. Vivia una família molt coneguda i estimada per tot el poble. Jo em passava totes les vesprades allí, per això me'n recorde de com era. Era xicoteta però acollidora. Es distribuïa de la següent manera: només entraves per la porta et trobaves amb el rebedor, on hi havia un espill i una taula per a deixar les claus. Després anaves pel corredor on estaven les tres habitacions i al final arribaves a la cuina. Per últim cap a l'altra part del corredor estava el menjador.

En el carrer hi havia molta gent mirant, molt tristos, com cada vegada eixia més fum de la casa i com els bombers no podien fer res per a salvar-la. Va ser una vesprada molt llarga i trista.